Fotografies de sala: Raúl Belinchón
America Sanchez
Del 26 de maig al 8 de setembre de 2022
Abans del dibuix
Calia dibuixar, i no hi ha una altra manera de dibuixar que no siga a mà, pel transcórrer més feixuc i sobre el mur encés. Abans de dibuixar va haver-hi l’intent, assaig d’aconseguir la pura precisió d’allò inconcret. Abans de l’intent, el moment, que no va esperar més la seua hora. Abans del moment, el candor, igual i diferent als seus precedents. Abans del candor, el miracle, que va succeir fora i dins alhora. Abans del miracle, l’espera, la ronda del pensament en la vigília, i no tota és vigília la dels ulls oberts. Abans de l’espera, l’aprenentatge, pacient, que un dibuix xifra en si una història pròpia que és comuna i també irrepetible.
Aquesta mostra antològica de l’America Sanchez, el títol de la qual «bidujos» vindica el barbarisme edènic de la infantesa, agrupa treballs dels vint darrers anys. L’arc temporal evidencia la centralitat que aquesta disciplina prehistòrica ha ocupat a les seues indagacions. L’emoció mai s’absenta. Cada peça de la vasta obra múltiple ha estat feliçment executada, cada retrat celebra la forma i gaudeix el color com mai abans es va fer, ni tornarà a succeir.
Alejandro García Schnetzer
Barcelona, 2022
America Sanchez, biduixant ao viu
en 7 gargots.
1. America Sanchez, a l’igual que Federico Manuel Peralta Ramos és un psicodiferent. Per això, el biduixar és la pràctica central de la seua vida. Més que una disciplina, és una constant línia de temps.
2. America Sanchez s’entrega al biduix, deixant que el biduix s’apodere d’ell. És la seua operatòria secreta, íntima, xamànica: ser el primer espectador d’allò que arriba des de l’inefable.
3. America Sanchez porta al seu cotxe una llibreta i un llapis. A cada stop de semàfor, mira a l’esquerra o a la dreta i biduixa el retrat de la persona que l’atzar ha posat sota la seua mirada. Espai de risc i precisió. No hi ha espera ni urgència. Tampoc recerca o especulació. Només biduix en estat sòlid.
4. America Sanchez va veure a Marcel Duchamp jugar als escacs al bar Melitón de Cadaqués. També va veure a Joseph Beuys en la Documenta 5 de 1972. Aquest registre es fa evident en cadascun dels seus biduixos.
5. America Sanchez és un eximi ballarí de ritmes tropicals: salsa, merenga, chachachá, mambo, cúmbia… En moltes de les seues entrevistes, insisteix en la necessitat del ball en connexió amb la pràctica del biduix. Improvisació sobre base rítmica, fantasia, rigor, temps. El cos implicat, la ment juganera. El frec eròtic i l’èxtasi per cansament. Podem imaginar el títol d’una edició que reunisca la seua obra: “America Sanchez: sóc tot biduix”.
6. America Sanchez és un expert coneixedor i divulgador de l’”art brut”, “outsider” o art dels bojos, marginals, anònims. Aquells que no han passat per l’acadèmia. Ocults, secrets, rars i com més rars, millor. Nutrició i saba que circula pels seus biduixos. Saviesa adquirida des de l’observació fina, persistent i amorosa.
7. America Sanchez insisteix amb una frase que repeteix a cadascuna de les trobades del Club del Biduix: “no es pot fer més lent”. La frase arriba des de René Lavand, un geni dels trucs amb cartes. Lavand els feia amb una sola mà, ja que era manc. Aquesta aparent limitació, sumada a la complexitat dels trucs, va fer que les seues intervencions foren memorables, i rebés reconeixement i admiració a tot el món. Limitació, lentitud i biduix: un territori sempre obert a l’exploració, sense fronteres nítides ni destí aparent on America Sanchez es mou com un peix en l’aigua.
Mario Gemin
Maig 2022
Mayo 2022
Gabinete de dibujos 