En los últimos años Ignacio García Sánchez (Madrid, 1987) ha ido desarrollando un particular lenguaje basado en el uso de variopintos recursos gráficos mezclados con su propio estilo de dibujar.
Son temas recurrentes en su obra las contradicciones entre teoría y práctica, la influencia decisiva de ideas abstractas en los procesos concretos de transformación social, las relaciones del poder con la historia y cómo ésta es reinterpretada para legitimar el presente. Sus escenarios favoritos son los de la ficción sociopolítica, situada entre lo plausible y lo descabellado, lo utópico y lo distópico, estimulantes ideas para la búsqueda de alternativas al sistema actual.
Sus piezas son concebidas como réplicas hechas a mano de productos culturales procedentes de sociedades futuras o paralelas a la nuestra.
***
Els darrers anys Ignacio García Sánchez (Madrid, 1987) ha anat desenvolupant un particular llenguatge basat en l’ús de variats recursos gràfics mesclats amb el seu propi estil de dibuixar.
Són temes recurrents en la seua obra les contradiccions entre teoria i pràctica, la influència decisiva d’idees abstractes en els processos concrets de transformació social, les relacions del poder amb la història i com aquesta és reinterpretada per a legitimar el present. Els seus escenaris favorits són els de la ficció sociopolítica, situada entre allò plausible i allò desficaciat, allò utòpic i allò distòpic, estimulants idees per la cerca d’alternatives al sistema actual.
Les seues peces són concebudes com a rèpliques fetes a mà de productes culturals procedents de societats futures o paral·leles a la nostra.
***
In recent years Ignacio García Sánchez (Madrid, 1987) has developed a particular language based on use of various graphic resources mixed with his own drawing style.
Recurring themes in his work are contradictions between theory and practice, the decisive influence of abstract ideas on concrete processes of social transformation, the relationship between power and history and how history is reinterpreted to legitimise the present. His favourite scenarios are those of socio-political fiction, situated between the plausible and the unreal, the utopian and the distant, stimulating ideas for searching alternatives to the current system.
His works are conceived as handmade replicas of cultural products from future or parallel societies.
EXPOSICIONES EN LA GALERÍA: Retrato del artista como máquina
